Col·labora:

 

 

Participa:

 

Presentació

La Mostra de cinema fa 30 anys. És un número rodó. Hem tirat enrere recollint les vint-i-nou edicions precedents per poder-les mostrar aquests dies i hem pogut constatar la quantitat de cinema que hem ofert a les pantalles de la ciutat. Pel·lícules que, altrament, mai s’haurien vist a Mataró. La Mostra de cinema va néixer de la iniciativa del Film Ideal Club. La primera edició, l’any 1979, va establir els fonaments que han caracteritzat les trenta mostres: la qualitat de les pel·lícules i la reflexió que se’n deriva. De la mà de la Mostra hem conegut realitzadors i n’hem pogut seguir les trajectòries. De la mà de la Mostra hem après a veure cinema en versió original, el cinema en estat pur. En aquesta trajectòria vital, fa cinc anys del darrer gir: dedicar la Mostra als nous realitzadors. Així, de la mà de la Comissió de la XXX Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, la programació ofereix nou pel·lícules que volen donar a conèixer nous directors i cinematografies emergents. Són els millors nou títols que podem oferir, triats entre les pel·lícules més destacades presentades i premiades als festivals de cinema més rellevants, una tria que inclou títols especialment dedicats a la nova fornada de cineastes catalans. I aquest any, amb la col·laboració del Foment Mataroní, també veurem un petit cicle que homenatja els quaranta anys del Maig del 68. La celebració la fem encara més especial amb la projecció de la caràtula realitzada expressament per Francesc Páez, a qui agraim de nou la seva aportació.

Aquests films aniran precedits de la projecció dels curtmetratges finalistes, seleccionats d’entre els cent quaranta-sis curts rebuts a la convocatòria de la XII Mostra de curtmetratges. Durant els dies en què s’ofereixen les sessions al Teatre Monumental, al vestíbul es podran visionar aquestes vuit propostes finalistes i participar, omplint la butlleta, a l’adjudicació del Premi del Públic al millor curtmetratge.

Aquest any estrenem, fruit d’una nova col·laboració, el Premi TCM Audiovisual / EUPM. Veurem a l’inici de cada sessió un curt sorgit de la manufactura del alumnes del Graduat Multimèdia. Una nova aposta per poder mostrar a l’esfera pública el treball dels creadors locals.

Finalment, la Comissió de la XXX Mostra de Cinema de Nous Realitzadors ha programat diverses activitats complementàries a l’entorn del certamen, totes elles relacionades en aquest programa, a les quals us convidem a assistir.

Vull acabar agraint l’aportació inestimable en l’organització d’aquesta Mostra dels membres de la comissió de cinema. Són els hereus dels cinèfils del Film Ideal Club que van encetar l’aventura l’any 1979. Aquest és el moment d’agrair-los públicament, a tots ells, a tots els que durant aquests trenta anys han contribuït a fer-nos estimar el cinema, la seva generosa i magnífica dedicació.

Sergi Penedès Pastor
President de l’Institut Municipal d’Acció Cultural

Mostra de Cinema 2008: el perquè de tot plegat

La festa del cinema arriba novament a Mataró. Enguany, a més, celebrant una efemèride important: 30 anys d’història. Tres dècades de programació apassionada que, després d’una atenta revisió de les cintes projectades, permet apreciar l’evolució del cinema local i mundial. En aquest temps hem vist des de la recuperació de les pel·lícules que no es van poder veure durant la dictadura fins a la necessària repesca dels títols estrenats a Barcelona que no arribaven habitualment a les pantalles comercials de la ciutat (quan encara teníem cinemes urbans!). Així la Mostra es va crear un públic culte, fidel i conscienciat. I entusiasta, com la gent que l’organitza.

Iniciat el segle XXI la Mostra va tornar a plantejar-se una nova mutació. Consolidada la temporada estable sota els auspicis dels cinemes Verdi i amb la possibilitat de recuperar títols imprescindibles en DVD (qui no se’n recorda del ja mític i malaguanyat videoclub IDEV) el gir era necessari si no imprescindible. Així va néixer la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, un certamen amb vocació de reivindicar els nous creadors, locals i foranis, en un intent de discriminar positivament aquells qui, per nouvinguts, tenen menys possibilitats de fer-se ressò en les pantalles comercials o a la Sergi Penedès Pastor premsa.

En aquests darrers anys hem assistit com a testimonis privilegiats a grans canvis cinematogràfics, com ara l’estancament de les fórmules de Hollywood, que ha provocat l’interès per noves cinematografies europees (Romania, Hongria, Escandinàvia...) o la ja imparable emergència dels mercats de l’extrem orient (Hong Kong i Corea del sud, com les grans potències i les cinematografies petites però interessants de Tailàndia, Japó o Filipines). Ja a l’horitzó comença a entrelluscar-se el gegant africà que, esperem, ens portarà moltes sorpreses cinèfiles. Molts d’aquests fenòmens han desfilat per la sempre present pantalla del Teatre Monumental, testimoni pacient d’aquests signes dels temps culturals.

Els programes de compartició d’arxius en xarxa i els populars Home cinema són el nou camp de batalla de la Mostra, de tots els festivals en particular i dels audiovisuals en general. Els programes P2P -no entrarem en valoracions sobre la pirateria o els discursos “qui roba a qui”- han permès l’accés a filmografies recòndites o a cintes que eren ignorades per les distribuïdores, però també han fet mal difonent (quasi sempre amb poca o nefasta qualitat) alguns títols abans d’arribar la gran pantalla. Per la seva banda, el cinema a casa apel·la a les comoditats de mirar pel·lícules a casa (gràcies també a la poca qualitat dels cineplex o multisales escampats pel país). Tots dos fenòmens es poden combatre amb la projecció en primícia de pel·lícules a les quals encara no es pot accedir en cap altre format de qualitat. Una opció, aquesta, que s’han proposat moltes institucions i ajuntaments, en col·laboració amb les distribuïdores, tal i com demostra l’auge en els darrers anys de festivals i festivalets de tota mena d’especialitats. Una via que podria donar fruits en el futur, en el suposat cas que totes les mostres s’unissin per fer front a la fragmentada i capriciosa distribució cinematogràfica espanyola (que encara nega l’estrena de films tan esperats com les darreres pel·lícules de pesos pesats com Francis Ford Coppola, Wong Kar-Wai o Gus van Sant).

Serveixin aquestes pinzellades de la història i el més rabiós present de la Mostra de cinema per entendre que cal, com a espectadors, canviar la mentalitat i prendre consciència que els camins per acostar-se al cinema actual són diversos. Les 9 pel·lícules que es presenten, així com els curts programats, proposen diferents itineraris per conèixer un món que es transforma de la mateixa manera que ho fa el cinema.

Jesús González
Membre de la Comissió de la XXX Mostra de cinema