Cicle: Maig del 68

Enguany no només celebrem el trentè aniversari de la Mostra sinó també el quarantè del Maig de 1968. Per aquest motiu, i en continuïtat amb el cicle Maig del 68: Memòria i present que també va tenir lloc al Foment Mataroní, la Comissió de la 30a Mostra de Cinema proposem una retrospectiva entorn al cinema d’aquella revolta internacional. Berlín, Praga, Berkeley, Tokio i a tants altres indrets el Maig del 68 va ser una rebel·lió contra diferents formes d’autoritarisme, va fracassar a curt termini però va iniciar una nova transició lliberal que encara segueix vigent. El Maig del 68 no només no s’ha enterrat sinó que segueix sent un referent ineludible.

Tant la destitució del director i fundador de la Cinemateca Francesa el febrer de 1968, com la inesperada protesta que aquest fet va motivar són símptomes de la politització del cinema en el preludi del Maig del 68. Les obres de Jean-Luc Godard, Alain Resnais, Chris Marker, William Klein o Louis Malle, entre d’altres, no són només un testimoni d’aquells fets històrics sinó que també van jugarhi un paper actiu. Pel·lícules com, per exemple, Loin du Vietnam (1967) o Weekend (1967) mostren l’ebullició latent prèvia a la revolta però també contenen una gran càrrega política.

Milou en mayo (1989) de Louis Malle i Les amants réguliers de Philippe Garrel (2005) són obres posteriors que ofereixen una mirada retrospectiva. Cal senyalar que aquesta obra de Garrel és una resposta a Soñadores (2004) de Bernado Bertolucci. Garrel entén que ha de reaccionar davant d’una reducció caricaturesca del Maig del 68 en forma de fantasia eròtica. Per aquest motiu se sent obligat a fer Les amants réguliers (2004). Aquesta obra, que no cau ni en la mitificació ni en la desqualificació, tracta d’alliçonar Bertolucci. Sovint ha estat considerada la gran pel·lícula sobre el Maig del 68 i la que més justícia li fa.

Albert Comas
Membre de Filmat